"Fa molt temps que no sé res de tu. El teu rastre se l’ha emportat un vent fred vingut d’Escòcia, el mateix que un dia ens va fer trobar.T’has endut amb tu moltes cançons... Que amb el temps s’han convertit en melodies del silenci que has deixat per sempre més aquí.
Ara dorms entre ombres, d’un somni del que mai despertaràs....
Quan el sol surt després de la pluja.. i deixa en la terra olor d’humitat... l’herba brilla plena d’espurnes... Aixeco el cap al cel i et trobo a faltar.
Fa molt temps que no sé res de tu. La teva música ha callat, però ben segur que la teva guitarra en silenci no deixa de plorar."
SAU - Fa molt temps que no sé res de tu
Simplement... El Congost a Arbúcies... per qui ho ha viscut, les paraules sobren...
VISCA EL CONGOST! Sempre portaré aquest indret al meu cor... Gràcies a tots els que heu compartit amb mi moments en aquesta casa de colònies, us asseguro que tinc al cap una bateria d'imatges i de records que no oblidaré mai...
Morens.
Ta veras cmo mola cuando la gente te comenta cosa que no haran nunca jwajajjajajaj
ResponEliminaun peto y una abraçada
www.terrorcotidiano.com
Por cierto te he linkeado con el mio por si quieres poner el mio en el tuyo un peto
ResponEliminaels millors estius de la meva infancia van començar a la segona tanda! mare meva, llastima que la meva filla no podrà coneixer aquest increible i màgic lloc. Gràcies a tots el monitor i monitores, a les cuineres...al Llogari! mare meva, ens fem grans i alguns ja no són entre nosaltres.
ResponElimina